El creixement exacerbat de la urbanització ha fet que els paisatges urbans hagin deixat de ser un enclavament d’excepció, envoltats pel paisatge agrícola o natural, i que s’hagin multiplicat en un espai que ja és definitivament metropolità. Des del parabrisa de l’automòbil o la finestreta de l’avió, el que aconseguim veure no és altra cosa que un camp urbanitzat. Els antics paisatges agrícoles han anat deixant pas a entorns caracteritzats per la proliferació de carreteres secundàries i centres comercials; pàrquings i àrees residencials; outlets i granges-escola; circuits de velocitat i dipòsits de caravanes; parcs temàtics o una gamma variadíssima de complexos de turisme rural. Una amalgama d’imatges que mostra una mateixa natura, independent del territori i indiferent al lloc. La banalització dels paisatges fa que aquests perdin la seva originalitat i interès natural, cultural o simbòlic, i que es mostrin més a partir del que tenen de similar i genèric que no pas de singular i específic (Francesc Muñoz).